Característiques de les ciutats que apareixen durant el viatge

Norwich: Població: 121550 hab. (2001) . Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk. 

Caen: Població: 109630 hab.(2007). Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. 

Canterbury: Població: 42.258 hab. (2001). Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. És famosa per la seva bella catedral.

Constantinoble: Població: 14.160.467 hab (2013). La ciutat està dividida en dos parts de terra, hi ha la mesquita de Santa Sofía,la ciutat ha anat variant de noms al llarg dels temps Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.

 

Jerusalem: Població:  933.113 hab. Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món. És considerada pels palestins com a capital nacional.
Jerusalem està considerada una ciutat sagrada per les tres grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam. 
Per al cristianisme és allà on va predicar Jesús i on va ser crucificat; per al judaisme és allà on el Rei David va establir la capital del Regne d'Israel i el lloc d'assentament de l'Arca de l'Aliança i on el seu fill Salomó d'Israel va construir el Temple, cap on han de dirigir-se les pregàries; i l'Islam recull d'aquestes religions el caràcter sagrat de la ciutat, a la que miraven els primers musulmans al resar, abans de passar a fer-ho cara a La Meca.

CAPÍTOL 3

Ja tinc 30 anys i ara treballo en la construcció d'una catedral, és molt cansat. Per construir-la, el bisbe necessita més terreny del que ens havíem imaginat i ha decidit desfer-se d'unes cases que impedien que la catedral fos més gran. Per mala sort, la meva casa també hi està inclosa. Jo i la meva dona, hem decidit anar a Caen, França per veure si ens va millor.

CAPÍTOL 2

Tenia 20 anys i treballava recollint fems de les latrines amb el meu amic, ara difunt. 

Em posava malat sovint, no m’ho esperava gens sent un noble. Vaig canviar de feina i durant poc temps, vaig treballar a la construcció d’un castell.

CAPÍTOL 1

Sóc l’Edmund de Norwich i visc a un poblet d’Anglaterra, anomenat Hastings. Penso que, per molts metges que visitin al meu estimat pare, malauradament seguirà estant igual de malalt. El nou rei d’Anglaterra ens ho ha près tot d’un dia per l’altre, no té pietat! La meva família i jo estem preparant un viatge cap a Canterbury, ja que el pare vol parlar amb el bisbe, a veure si podem recuperar les nostres propietats.
D’aquí a una estona, jo i el pare prepararem la mica de menjar i els dos cavalls que ens queden. No vull marxar del castell, a més, ja he fet amics aquí. Ells, es troben en la mateixa situació que jo. 
 Mai m’hauria imaginat que la nostra familia arribaria a aquest punt. Encara que estiguem en una situació tant desastrosa, als nostres ulls es segueix reflectint l’espurna de l’esperança. La part positiva d’aixó, es que veure món i descobriré nous indrets on potser mai no hi ha estat ningú.

¿Sabías que, en la Edad Media, enterraban a muertos…o casi muertos?

En la conocida Edad Media, enterraban a personas las cuales no tenían del todo comprobado su muerte.

Era un hecho frecuente, ya que no accedían a una cantidad suficiente de recursos sanitarios como para averiguar si se encontraban frente a una verdadera muerte. Por eso, ponían el cuerpo en reposo, extendido encima de la cocina, donde los familiares lo velaban durante unos días en sus comidas. Si durante estos días su pariente no se despertaba, lo enterraban en un ataúd (que, dependiendo de la situación económica, estaba fabricado de un material u otro), el cual llevaba incorporado una campanilla a dentro suyo. Así que, si fuese el caso de que aún seguía vivo, la persona enterrada estaba a tiempo de hacer sonar la campana y que alguien recurriese a su ayuda…¡Salvado por la campana!

Las muertes más frecuentes eran generalmente causadas por epidemias, guerras y aglomeraciones urbanas. Generalmente, las mujeres eran las que sufrían más muertes. Ellas tenían más posibilidades de morir durante los meses de embarazo y en el momento del parto, en particular.

Ser enterrado, como os he dicho antes, era un hecho religioso e importante, así que los difuntos eran vestidos con sus indumentarias más caras y en un ataúd lujoso.

 Pero…¿y si no era casualidad que los enterrasen vivos?