CAPÍTOL 4

Que n’és de gran de gran Constantinoble! Quines cases, quins palaus, quines vestimentes, i quin mercat! Mai n' havia vist un de tant gran. És al·lucinant la gent qui hi ha, ja que està ple.

El que més m’ ha cridat l’atenció ha sigut la mesquita. Quin lloc més bonic! És més gran que algunes catedrals que jo he vist mai. Ells, es veu, que resen allí. Uns edificis súper decorats amb or i icones (fetes també d'aquest metall), imatges d’un altre déu que no és el mateix que el meu. Quines coses tenen aquests musulmans!

Ara estem a un hostal pensant com escalar les muralles de Jerusalem, per a poder tornar a la ciutat a ser cristiana.

***

Ja hem arribat a Jerusalem i estem davant de les muralles de Jerusalem. Són immenses! Més ben dit, gegantines! Encara no sé com les travessàrem. Hem pensat escalar-les utilitzant cordes de vaixells de pescadors que vam trobar al port fa uns dies.

Socials

SITUACIÓ HISTÒRICA • Època: Baixa Edat Mitjana (S.XI) • Divisió “d’Europa” occidental/oriental: Normands: Els normands (literalment "homes del nord") van ser un poble creat per la unió entre conqueridors d’origen víking amb la població local durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia. Estaven organitzats en tribus i tenien una agricultura i una ramaderia molt primitives, però eren experts navegants, construint lleugers i resistents vaixells. En els seus orígens van adoptar el cristianisme i la llengua d'oïl. Es van establir per conquesta al Regne de Sicília, Anglaterra, les Illes Britàniques i als estats croats de l'Orient Mitjà.

• Batalla de HASTINGS: Anglaterra va ser envaïda pels normands. Un dia d'octubre va tenir lloc una batalla prop de Hastings. Guillem, duc de Normandia de França va lluitar contra el seu cosí Harold, rei d'Anglaterra. La batalla va durar des de les nou del matí fins la tarda, quan el rei Harold va ser assassinat per una fletxa a l'ull i una espasa d'un soldat normand. Després que William va marxar a Londres, on va ser coronat nou rei d'Anglaterra. Anys després, es va fer teixir un llarg tapís preciós pel bisbe de Bayeux, mostrant aquesta temible història al poble.

• Guillem, duc de Normandia, Harold, rei d’Anglaterra: Guillem el Conqueridor, va ser Duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda. Harold II d'Anglaterra va ser el darrer rei anglosaxó d'Anglaterra al segle XI.

Borrador del texto: "¿Sabías que, en la Edad Media, enterraban a muertos... o casi muertos?"

En esta entrada se puede apreciar el borrador del texto publicado anteriormente, "¿Sabías que, en la Edad Media, enterraban a muertos... o casi muertos?". El texto lo escribió Mar Moliné, Laia Berenguer lo corrigió y una vez hecho esto, lo mejoraron añadiendo información entre las dos.

El borrador consta de una lluvia de ideas, luego estas ideas ordenadas y por último, el texto elaborado.

Característiques de les ciutats que apareixen durant el viatge

Norwich: Població: 121550 hab. (2001) . Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk. 

Caen: Població: 109630 hab.(2007). Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. 

Canterbury: Població: 42.258 hab. (2001). Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. És famosa per la seva bella catedral.

Constantinoble: Població: 14.160.467 hab (2013). La ciutat està dividida en dos parts de terra, hi ha la mesquita de Santa Sofía,la ciutat ha anat variant de noms al llarg dels temps Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.

 

Jerusalem: Població:  933.113 hab. Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món. És considerada pels palestins com a capital nacional.
Jerusalem està considerada una ciutat sagrada per les tres grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam. 
Per al cristianisme és allà on va predicar Jesús i on va ser crucificat; per al judaisme és allà on el Rei David va establir la capital del Regne d'Israel i el lloc d'assentament de l'Arca de l'Aliança i on el seu fill Salomó d'Israel va construir el Temple, cap on han de dirigir-se les pregàries; i l'Islam recull d'aquestes religions el caràcter sagrat de la ciutat, a la que miraven els primers musulmans al resar, abans de passar a fer-ho cara a La Meca.

CAPÍTOL 3

Ja tinc 30 anys i ara treballo en la construcció d'una catedral, és molt cansat. Per construir-la, el bisbe necessita més terreny del que ens havíem imaginat i ha decidit desfer-se d'unes cases que impedien que la catedral fos més gran. Per mala sort, la meva casa també hi està inclosa. Jo i la meva dona, hem decidit anar a Caen, França per veure si ens va millor.

CAPÍTOL 2

Tenia 20 anys i treballava recollint fems de les latrines amb el meu amic, ara difunt. 

Em posava malat sovint, no m’ho esperava gens sent un noble. Vaig canviar de feina i durant poc temps, vaig treballar a la construcció d’un castell.

CAPÍTOL 1

Sóc l’Edmund de Norwich i visc a un poblet d’Anglaterra, anomenat Hastings. Penso que, per molts metges que visitin al meu estimat pare, malauradament seguirà estant igual de malalt. El nou rei d’Anglaterra ens ho ha près tot d’un dia per l’altre, no té pietat! La meva família i jo estem preparant un viatge cap a Canterbury, ja que el pare vol parlar amb el bisbe, a veure si podem recuperar les nostres propietats.
D’aquí a una estona, jo i el pare prepararem la mica de menjar i els dos cavalls que ens queden. No vull marxar del castell, a més, ja he fet amics aquí. Ells, es troben en la mateixa situació que jo. 
 Mai m’hauria imaginat que la nostra familia arribaria a aquest punt. Encara que estiguem en una situació tant desastrosa, als nostres ulls es segueix reflectint l’espurna de l’esperança. La part positiva d’aixó, es que veure món i descobriré nous indrets on potser mai no hi ha estat ningú.

¿Sabías que, en la Edad Media, enterraban a muertos…o casi muertos?

En la conocida Edad Media, enterraban a personas las cuales no tenían del todo comprobado su muerte.

Era un hecho frecuente, ya que no accedían a una cantidad suficiente de recursos sanitarios como para averiguar si se encontraban frente a una verdadera muerte. Por eso, ponían el cuerpo en reposo, extendido encima de la cocina, donde los familiares lo velaban durante unos días en sus comidas. Si durante estos días su pariente no se despertaba, lo enterraban en un ataúd (que, dependiendo de la situación económica, estaba fabricado de un material u otro), el cual llevaba incorporado una campanilla a dentro suyo. Así que, si fuese el caso de que aún seguía vivo, la persona enterrada estaba a tiempo de hacer sonar la campana y que alguien recurriese a su ayuda…¡Salvado por la campana!

Las muertes más frecuentes eran generalmente causadas por epidemias, guerras y aglomeraciones urbanas. Generalmente, las mujeres eran las que sufrían más muertes. Ellas tenían más posibilidades de morir durante los meses de embarazo y en el momento del parto, en particular.

Ser enterrado, como os he dicho antes, era un hecho religioso e importante, así que los difuntos eran vestidos con sus indumentarias más caras y en un ataúd lujoso.

 Pero…¿y si no era casualidad que los enterrasen vivos?

Chapter V: From Constantinople to Genoa. Back to the west.

Chapter V: From Constantinople to Genoa. Back to the west.

Part one:
 After the siege of Jerusalem we went back to Constantinople. Thanks to my wife we had a very good time in Constantinople (patients were not a problem, wars, plagues and infections provided a large number of them). In the meantime I had the opportunity to learn about mosaics and wall paintings and because I did not have the ability of doing such a skilled job I began to sell them. At that time icons were the most popular. We spent about five years in Constantinople. But, in the end, we decided to come back to the West where we belonged.

Part two:
We met a sailor who was born near Norwich, in a place called Walpole. His name was Godric. With Godric we left Constantinople and we sailed east, to Genoa, which was an independent city with a very important fleet and was ruled by a bishop. After a few weeks sailing through the Mediterranean we saw the ships with flags hanging from their mast. We had arrived in Genoa. In Genoa We sold icons and cured people. One day, someone told us that in the tiny Benedictine abbey of Vezelay monks had found the tomb of Mary Magdalene and that they had some relics of her. Thanks to that, in a few years, they had enough money to rebuild the church.
We decided to go to Vezelay. This was my wife’s last journey. God decided to take her to His place and left me alone in this world of sins.


Capítulo 5: Des de Constantinopla hacia Génova. De vuelta al oeste.

Parte 1ª:
Después del asedio de Jerusalén, volvimos a Constantinopla. Gracias a mi esposa, tuvimos un muy buen tiempo en Constantinopla (los pacientes no eran un problema, las guerras, las plagas y las infecciones, nos proporcionaban un gran número de ellos). Mientras tanto, tuve la oportunidad de aprender acerca de los mosaicos y pinturas murales y porque no tenía la capacidad de hacer un trabajo tan hábil empecé a venderlos. En ese momento los iconos fueron los más populares. Pasamos cerca de cinco años en Constantinopla. Pero, al final, decidimos volver a Occidente, donde pertenecíamos.

Parte 2ª:
Conocimos a un marinero nacido cerca de Norwich, en un sitio llamado Walpole. Su nombre era Godric. Con él, dejamos Constantinopla y navegamos hacia el este, rumbo Génova, era una ciudad independiente con una flota muy importante y estaba dirigida por un obispo. Después de unas cuantas semanas navegando a través del Mediterráneo vimos los barcos con banderas colgando de su mástil. Llegamos a Génova. En Génova vendimos iconos y curamos a gente. Un día, alguien nos dijo que en la diminuta Benedicta abadía de Vezelay los monjes fundaron la tumba de María Magdalena y que ellos tenían algunas reliquias de ella. Gracias a esto, en pocos años, tenían suficiente dinero para reconstruir la iglesia.
Decidimos ir a Vezelay. Este fue el último viaje de mi mujer. Dios decidió llevársela a su lugar y dejarme solo en este mundo de pecados.



Laia Marimon Panadés y Laia Berenguer Lumbierres, 2ºESO D

El viaje de Edmundo

En la edad media, los ciudadanos eran “ordenados” socialmente. Primero estaban los reyes, luego los duques, condes y donde estaba situado Edmundo, era en el apartado de los altos prelados. Después estaban los caballeros, señores, obispos y abades y finalmente los soldados, campesinos y siervos que era donde está situado Edmundo después de perder todas sus reliquias.

Ser rey o campesino era porque los padres de estos lo eran, así como, lo habían heredado de sus antiguos ancestros. Así pues, sí los padres de los que en aquel entonces eran reyes o campesinos, los hijos lo heredaban. Su dia a dia era trabajando, en este caso, todos menos los reyes. Vivían en el campo, la mayoría de ellos, y los reyes vivian en castillos. Según su estado social vestían de una manera o de otra. Las señoras y señores de la alta edad media vestían con túnicas, estolas y alguna pieza con bordados y pedrerías. Las señoras y señores de la baja edad media vestían con túnicas y una especie de bata con capucha, llamada garnacha. Algunas mujeres ricas llevaban cola en las túnicas. Como Edmundo era dueño de tierras vestía con túnicas de la alta edad media. Pero después vistió con túnicas pero de la baja edad media.

My name is Edmund

“ My name is Edmund but people call me Edmund of Norwich. Today, at the hour of my death and penniless, I am writing these words as my only legacy after having lived for a long time. I have seen how my friends, enemies and relatives have died. God has tormented me for living such a long life. I was born in Norwich in the year of Our Lord MLXVI. It is said that the day I was born a bright light crossed the sky. My parents thought this was a sign that something bad was about to happen. But it was not only me who suffered from a disaster; my own country suffered too. It was invaded by Norman people. One day in October a battle took place near Hastings. William, Duke of Normandy from France fought against his cousin Harold, king of England. The battle lasted from nine in the morning to late afternoon when King Harold was killed by an arrow in his eye and a sword from a Norman soldier. After that William marched to London where he was crowned new king of England. Years later I saw a very long, heavy precious tapestry with some of these events in it.